Popper: metallenguatge
De Wikisofia
La revisió el 14:26, 5 set 2015 per Sofibot (discussió | contribucions)
Un metallenguatge és un llenguatge en el qual podem parlar sobre un altre llenguatge. Per exemple, una gramàtica alemanya escrita en castellà utilitza aquest idioma com a metallenguatge per parlar sobre l'alemany. El llenguatge sobre el qual parlem valent-nos del metallenguatge (en aquest cas el castellà) se sol denominar «el llenguatge objecte» (en aquest cas l'alemany). El típic del metallenguatge és que conté noms (metalingüístics) de les paraules i enunciats del llenguatge objecte, així com predicats (metalingüístics), com a «nom (del llenguatge objecte)», «verb (del llenguatge objecte)» o «enunciat (del llenguatge objecte)». [...]
Per exemple, hem de poder dir en el metallenguatge castellà coses tals com: Les paraules alemanyes «Das Gras ist grün» constitueixen un enunciat en alemany.
D'altra banda, hem de poder descriure en el nostre metallenguatge (castellà) el fet que descriu l'enunciat alemany «Das Gras ist grün». Descrivim aquest fet en castellà dient senzillament, que l'herba és verda.
Ara podem formular en el metallenguatge un enunciat sobre la correspondència amb els fets d'un enunciat del llenguatge objecte de la manera següent. Podem fer l'afirmació: L'enunciat alemany «Das Gras ist grün» correspon als fets si, i només si, l'herba és verda.
| Conocimiento objetivo, Tecnos, Madrid 1974, p. 284. |
Original en castellà
Un metalenguaje es un lenguaje en el que podemos hablar acerca de otro lenguaje. Por ejemplo, una gramática alemana escrita en castellano utiliza este idioma como metalenguaje para hablar sobre el alemán. El lenguaje sobre el que hablamos valiéndonos del metalenguaje (en este caso el castellano) se suele denominar «el lenguaje objeto» (en este caso el alemán). Lo típico del metalenguaje es que contiene nombres (metalingüísticos) de las palabras y enunciados del lenguaje objeto, así como predicados (metalingüísticos), como «nombre (del lenguaje objeto)», «verbo (del lenguaje objeto)» o «enunciado (del lenguaje objeto)». [...]
Por ejemplo, hemos de poder decir en el metalenguaje castellano cosas tales como: Las palabras alemanas «Das Gras ist grün» constituyen un enunciado en alemán.
Por otro lado, hemos de poder describir en nuestro metalenguaje (castellano) el hecho que describe el enunciado alemán «Das Gras ist grün». Describimos este hecho en castellano diciendo sencillamente, que la hierba es verde.
Ahora podemos formular en el metalenguaje un enunciado sobre la correspondencia con los hechos de un enunciado del lenguaje objeto del modo siguiente. Podemos hacer la afirmación: El enunciado alemán «Das Gras ist grün» corresponde a los hechos si, y sólo si, la hierba es verde.