Galileu com a experimentador

Als estudis de A. Koyré es deu principalment la difusió de la idea que Galileu era més aviat un racionalista i un platònic que un experimentador i que, per tant, la majoria d'experiments descrits en les seves obres eren més aviat el que sol anomenar-se experiments mentals o idealitzacions amb finalitats didàctiques. En 1961, Th. B. Settle va publicar un article en el qual afirmava haver realitzat amb èxit un dels experiments de Galileu, el del plànol inclinat, tal com apareix descrit en els Discursos i amb semblants valors d'exactitud i precisió als quals exhibeix Galileu i que, per aquesta raó, calia suposar que els experiments descrits en les obres de Galileu havien estat realment duts a terme. En 1974, R.N. Naylorrepitió l'experiment de Settle concloent que més aviat calia suposar que es tractava d'una idealització. La publicació de manuscrits inèdits de Galileu, a partir de 1973, per obra de Stillman Drake, va permetre concloure que aquests experiments no només eren possibles, sinó que realment havien estat realitzats per Galileu, a qui cal considerar veritablement com l'iniciador del mètode empíric modern.