Wartofsky: l'epistemologia

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia La ciència és una manera de conèixer el món i també un cos de coneixement. cal caracteritzar-la en funció d'un procés d'investigació, d'una recerca de la veritat, i és possible caracteritzar-la també com l'estructura o cos format per l'acumulació de les veritats fundades, o presumptes veritats, que tal recerca hagi originat. Sorgeix ara una sèrie de preguntes bàsiques referent al «status» d'aquests coneixements i presumpcions de coneixement: què vol dir que un sap o que té raons per creure això o allò?, per què mitjans s'adquireix aquest coneixement?; quina diferència hi ha entre les conjectures i hipòtesis inicials i aquelles que donem per confirmades?; quin paper exerceix la percepció sensorial en l'adquisició de coneixements?; quina relació guarda el pensament amb aquesta percepció?; quin paper exerceix la deducció en la gènesi de presumptes coneixements?; en una alternativa entre presumptes coneixements que siguin incompatibles, com es tria?, i què serveix per garantir o justificar les creences, d'una banda i, per una altra, per rebutjar-les o combatre-les?

L'anàlisi d'aquestes preguntes rep el nom d' «epistemologia», o «teoria del coneixement», i la seva importància pel que fa al quefer científic hagués d'estar clara en línies generals, perquè la pròpia ciència és tant un mitjà de coneixement com un cos de presumptes coneixements.

Introducción a la filosofía de la ciencia, 2 vols., Alianza, Madrid 1973, vol. 1, p. 31.

---

Original en castellà

La ciencia es un modo de conocer el mundo y también un cuerpo de conocimiento. Cabe caracterizarla en función de un proceso de investigación, de una búsqueda de la verdad, y es posible caracterizarla también como la estructura o cuerpo formado por la acumulación de las verdades fundadas, o presuntas verdades, que tal búsqueda haya originado. Surge ahora una serie de preguntas básicas referente al «status» de dichos conocimientos y presunciones de conocimiento: ¿qué quiere decir que uno sabe o que tiene razones para creer esto o aquello?, ¿por qué medios se adquiere dicho conocimiento?; ¿qué diferencia hay entre las conjeturas e hipótesis iniciales y aquellas que damos por confirmadas?; ¿qué papel desempeña la percepción sensorial en la adquisición de conocimientos?; ¿qué relación guarda el pensamiento con dicha percepción?; ¿qué papel desempeña la deducción en la génesis de presuntos conocimientos?; en una alternativa entre presuntos conocimientos que sean incompatibles, ¿cómo se elige?, y ¿qué sirve para garantizar o justificar las creencias, por una parte y, por otra, para desecharlas o combatirlas?

El análisis de estas preguntas recibe el nombre de «epistemología», o «teoría del conocimiento», y su importancia con respecto al quehacer científico debiera estar clara en líneas generales, porque la propia ciencia es tanto un medio de conocimiento como un cuerpo de presuntos conocimientos.