Sartre:cita sobre l'ésser i la llibertat
De Wikisofia
La revisió el 22:55, 31 ago 2015 per Sofibot (discussió | contribucions)
La realitat-humana és lliure perquè no és suficientment; perquè està perpètuament arrencada de si mateixa, i el que ella ha estat està separat per un no res del que és i del que serà; i, a finalment, perquè el seu mateix ser present és anihilització en la forma del «reflex-reflexant». L'home és lliure perquè no és si-mateix, sinó presència davant de si. L'ésser que és el que és no pot ser lliure. La llibertat és precisament el no-res que és sigut al moll de l'home i que obliga a la realitat-humana a fer-se en comptes de ser.
___________________________________________________
___________________________________________________
J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza, Madrid 1989, p. 466-467.
| J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza, Madrid 1989, p. 466-467. |
Original en castellà
La realidad-humana es libre porque no es suficientemente; porque está perpetuamente arrancada de sí misma, y lo que ella ha sido está separado por una nada de lo que es y de lo que será; y, por último, porque su mismo ser presente es nihilización en la forma del «reflejo-reflejante». El hombre es libre porque no es sí-mismo, sino presencia ante sí. El ser que es lo que es no puede ser libre. La libertad es precisamente la nada que es sida en el meollo del hombre y que obliga a la realidad-humana a hacerse en vez de ser.