Necessitat psicològica de crítica

Suposem l'exemple següent:

La crítica que procedeix d'una certa necessitat psicològica de fer-la en aquells que la fan no mereix una resposta racional. Quan la gent es queixa que la psicoanàlisi sosté afirmacions bàrbares i arbitràries sobre la sexualitat infantil, la seva crítica procedeix de determinades exigències psicològiques d'aquesta mateixa gent. Per tant la crítica que es basa a dir que la psicoanàlisi sosté afirmacions bàrbares i arbitràries sobre la sexualitat infantil no mereix una resposta racional.

(Text arreglat, procedent de la Conferència XXXIV de Noves aportacions al psicoanàlisi, en S. Freud, Obres completes, 3 vols., Biblioteca Nova, Madrid 1968, vol. II, p. 943-953).

Sigui la següent interpretació:

Cx: x és una crítica que procedeix d'una certa necessitat psicològica de fer-la en aquells que la fan.

Rx: x mereix una resposta racional.

b: la queixa que la psicoanàlisi sosté afirmacions bàrbares i arbitràries sobre la sexualitat infantil.

Transcrites com a fórmules, tenim el següent raonament

[math]\displaystyle{ \forall{x} (Cx\rightarrow{¬Rx}) }[/math]

La seva prova mitjançant un arbre molt breu. Només utilitza una regla (la VG):

S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent

Ejemplo tomado de W. Hodges, Logic, Penguin Books, Londres 1991, p. 230-231.

---

Original en castellà

Supongamos el ejemplo siguiente:

La crítica que procede de una cierta necesidad psicológica de hacerla en aquellos que la hacen no merece una respuesta racional. Cuando la gente se queja de que el psicoanálisis sostiene afirmaciones bárbaras y arbitrarias sobre la sexualidad infantil, su crítica procede de determinadas exigencias psicológicas de esta misma gente. Por consiguiente la crítica que se basa en decir que el psicoanálisis sostiene afirmaciones bárbaras y arbitrarias sobre la sexualidad infantil no merece una respuesta racional.

(Texto arreglado, procedente de la Conferencia XXXIV de Nuevas aportaciones al psicoanálisis, en S. Freud, Obras completas, 3 vols., Biblioteca Nueva, Madrid 1968, vol. II, p. 943-953).

Sea la siguiente interpretación:

Cx: x es una crítica que procede de una cierta necesidad psicológica de hacerla en aquellos que la hacen.

Rx: x merece una respuesta racional.

b: la queja de que el psicoanálisis sostiene afirmaciones bárbaras y arbitrarias sobre la sexualidad infantil.

Transcritas como fórmulas, tenemos el siguiente razonamiento

[math]\displaystyle{ \forall{x} (Cx\rightarrow{¬Rx}) }[/math]

Su prueba mediante un árbol muy breve. Sólo utiliza una regla (la VG):

S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent