Accions

Recurs

Sartre:cita sobre l'ésser i la llibertat

De Wikisofia

La revisió el 16:59, 13 ago 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «<font face="Verdana" size="2"><span lang="ca"></span></font>{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: cita sobre l'...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: cita sobre l'ésser i la llibertatIdioma=Español}}

La realitat-humana és lliure perquè no és suficient; perquè està perpètuament arrencada de si mateixa, i el que ella ha estat està separat per un no res del que és i del que serà; i, a finalment, perquè el seu mateix ser present és anihilització en la forma del «reflex-reflexant». L'home és lliure perquè no és si-mateix, sinó presència davant de si. L'ésser que és el que és no pot ser lliure. La llibertat és precisament el no-res que és sigut al moll de l'home i que obliga a la realitat-humana a fer-se en comptes de ser.

___________________________________________________


J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza, Madrid 1989, p. 466-467.
 
 ____________________________________________________________________________________________________________________

Versió en castellà
 
La realidad-humana es libre porque no es suficientemente; porque está perpetuamente arrancada de sí misma, y lo que ella ha sido está separado por una nada de lo que es y de lo que será; y, por último, porque su mismo ser presente es nihilización en la forma del «reflejo-reflejante». El hombre es libre porque no es sí-mismo, sino presencia ante sí. El ser que es lo que es no puede ser libre. La libertad es precisamente la nada que es sida en el meollo del hombre y que obliga a la realidad-humana a hacerse en vez de ser.

___________________________________________________

J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza, Madrid 1989, p. 466-467.

J.-P. Sartre, El ser y la nada, Aliança, Madrid 1989, p. 466-467.

Original en castellà

La realidad-humana es libre porque no es suficientemente; porque está perpetuamente arrancada de sí misma, y lo que ella ha sido está separado por una nada de lo que es y de lo que será; y, por último, porque su mismo ser presente es nihilización en la forma del «reflejo-reflejante». El hombre es libre porque no es sí-mismo, sino presencia ante sí. El ser que es lo que es no puede ser libre. La libertad es precisamente la nada que es sida en el meollo del hombre y que obliga a la realidad-humana a hacerse en vez de ser.