Aristòtil: la poesia és més filosòfica que la història

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Ara bé: també resulta evident, pel que hem dit, que l'obra pròpia del poeta no és tant narrar les coses que realment han succeït, quant explicar aquelles coses que podrien haver succeït i les coses que són possibles, segons una versemblança o una necessitat. En efecte: l'historiador i el poeta no difereixen pel fet d'escriure les seves narracions un en vers i l'altre en prosa -es podria haver traduït a vers l'obra d'Herodot i no seria menys història per estar en vers que en prosa-; més aviat es distingeixen pel fet que un explica els successos que realment han esdevingut i l'altre els que podien succeir. Per això la poesia és més filosòfica que la història i té un caràcter més elevat que ella; ja que la poesia explica sobretot el general, la història el particular. El genèric, és a dir, que un home de tal classe farà o dirà, versemblantment o necessària, tals o quals coses; és a aquest tipus de representació a la qual tendeix la poesia, encara que atribueixi noms als seus personatges; el particular és el que ha fet Alcibíades o el que ha succeït.

Poètica, cap. 9, 1451b (Obres, Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 85).

---

Original en castellà

Ahora bien: también resulta evidente, por lo que hemos dicho, que la obra propia del poeta no es tanto narrar las cosas que realmente han sucedido, cuanto contar aquellas cosas que podrían haber sucedido y las cosas que son posibles, según una verosimilitud o una necesidad. En efecto: el historiador y el poeta no difieren por el hecho de escribir sus narraciones uno en verso y el otro en prosa -se podría haber traducido a verso la obra de Herodoto y no sería menos historia por estar en verso que en prosa-; antes se distinguen en que uno cuenta los sucesos que realmente han acaecido y el otro los que podían suceder. Por eso la poesía es más filosófica que la historia y tiene un carácter más elevado que ella; ya que la poesía cuenta sobre todo lo general, la historia lo particular. Lo genérico, es decir, que un hombre de tal clase hará o dirá, verosímil o necesariamente, tales o cuales cosas; es a este tipo de representación a la que tiende la poesía, aunque atribuya nombres a sus personajes; lo particular es lo que ha hecho Alcibíades o lo que ha sucedido.

Poética, cap. 9, 1451b (Obras, Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 85).