Ontologisme

Teoria filosòfic-teològica iniciada per Vincenzo Gioberti, que la va oposar al psicologisme de la filosofia moderna, basat en el cogito de Descartes, i que sosté que el primer objecte o primer ser que coneix la ment humana és Déu mateix present en ella, aprehendido de forma intuïtiva com «ens». Conèixer les coses és entendre reflexivament la relació d'aquest ens diví, present a l'esperit, amb les coses creades. Gioberti segueix una línia de pensament que arrenca de la teoria de la il·luminació d'Agustí d'Hipona, en l'antiguitat, i de Bonaventura de Bagnoregio, en l'Edat Mitjana, i de la teoria de la intuïció de les idees en Déu, com sosté, en els començaments de l'Edat Moderna, Malebranche i que s'expandeix a mitjan s. XVIII, gràcies a l'esforç dels autors tradicionalistes per refundar la metafísica, els fonaments de la qual havia destruït el kantisme. El coneixement de les coses a partir del concepte fonamental, l'ens que crea l'existent, permet deduir de les soles idees l'existència de les coses, igual com les coses creades existeixen a partir de les idees divines.

La subordinació de l'ontològic, o real, a l`epistemològic, o que simplement pot ser pensat, ha donat lloc a l'apel·latiu d' «ontològic» per a aquells raonaments, com el conegut argument ontològic, que es funden en aquest supòsit.