Numenio d'Apamea

Filòsof d'origen siríaco. Considerat com pitagòric i platònic, i creador de les bases del neoplatonisme. Va estar molt influenciat pel judaisme platonitzant de Filó d'Alexandria, per la gnosi valentiniana i per la religió dels misteris egipcis de Serapis. Va defensar la tesi que Plató va ser el Moisés hel·lènic, i que tots dos personatges compartien tesis semblants. Va barrejar la tesis pitagòriques sobre la generació dels nombres amb les idees platòniques i amb la doctrina de la trinitat. Segons ell, existeix un Déu trinat format per un primer Déu, que és plenament Un, plena divinitat; un segon Déu o demiürg, en el qual s'allotgen les idees platòniques o arquetips de tot el creat i un tercer Déu que és fruit de la creació dels altres dos, i s'identifica amb el conjunt de la creació. Va defensar una antropologia marcadament dualista i va insistir en el caràcter imperfecte del cos material que aprisiona l'ànima. El seu pensament va exercir una gran influència en el neoplatonisme siríaco de Iàmblic, en els anomenats Oracles caldeos, en Plethon i en el platonisme de l' Acadèmia Florentina.