Aristòtil: element

Es diu «element»

(I) el primer del qual alguna cosa es compon, sent allò immanent (en això) i no podent descompondre's, al seu torn, específicament en una altra espècie diferent. Així, són elements de la veu aquells que la veu es compon i en què es descompon últimament, mentre que ells no poden descompondre's en altres veus específicament diferents, sinó que, en cas de descompondre's, les parts resultants seran de la mateixa espècie: per exemple, és aigua una part d'aigua, però una de la síl·laba no (és síl·laba). D'igual manera expliquen també els elements dels cossos els qui denominen tals als components últims en què es descomponen els cossos sense que aquells puguin, al seu torn, descompondre's en uns altres de diferent espècie. I siguin una o moltes tals coses, les denominen elements.

(2) De manera semblant es diu també que són elements els de les demostracions geomètriques i, en general, els de les demostracions: en efecte, les demostracions primeres i que estan contingudes en múltiples demostracions es diu que són elements de les demostracions: tals són, d'altra banda, els sil·logismes primers que consten dels tres termes i procedeixen per un mitjà.

(3) També, a partir d'això i per desplaçament del significat, anomenen element a allò que, sent un i petit, s'aplica a moltes coses, i per aquest motiu el que és petit i simple i indivisible es denomini element. D'on resulta que les coses màximament universals són elements, ja que cadascuna d'elles, sent una i simple, és immanent en moltes coses, en totes o la majoria; i d'aquí resulta també l'opinió que la unitat i el punt són principis. I ja que els anomenats gèneres són universals i indivisibles (d'ells no hi ha, en efecte, definició), alguns diuen que els gèneres són elements, i que ho són en major grau que la diferència, ja que el gènere és més universal que aquesta: efectivament, en allò en què es dóna la diferència es dóna també el gènere amb ella, mentre que en allò en què es dóna el gènere no es dóna la diferència en tots els casos.

D'altra banda, el comú a totes aquestes accepcions consisteix que element de cada cosa és el primer que és immanent en cada cosa.

Metafísica, 1014a-1014b. (Gredos, Madrid 1994. Edició de Tomás Calvo, p.211-212).

---

Original en castellà

Se llama «elemento»

(I) lo primero de-lo-cual algo se compone, siendo aquello inmanente (en esto) y no pudiendo descomponerse, a su vez, específicamente en otra especie distinta. Así, son elementos de la voz aquellos de que la voz se compone y en que se descompone últimamente, mientras que ellos no pueden descomponerse en otras voces específicamente distintas, sino que, en caso de descomponerse, las partes resultantes serán de la misma especie: por ejemplo, es agua una parte de agua, pero una de la sílaba no (es sílaba). De igual modo explican también los elementos de los cuerpos quienes denominan tales a los componentes últimos en que se descomponen los cuerpos sin que aquéllos puedan, a su vez, descomponerse en otros de distinta especie. Y sean una o muchas tales cosas, las denominan elementos.

(2) De modo semejante se dice también que son elementos los de las demostraciones geométricas y, en general, los de las demostraciones: en efecto, las demostraciones primeras y que están contenidas en múltiples demostraciones se dice que son elementos de las demostraciones: tales son, por lo demás, los silogismos primeros que constan de los tres términos y proceden por uno medio.

(3) También, a partir de esto y por desplazamiento del significado, llaman elemento a aquello que, siendo uno y pequeño, se aplica a muchas cosas, y de ahí que lo que es pequeño y simple e indivisible se denomine elemento. De donde resulta que las cosas máximamente universales son elementos, ya que cada una de ellas, siendo una y simple, es inmanente en muchas cosas, en todas o la mayoría; y de ahí resulta también la opinión de que la unidad y el punto son principios. Y puesto que los llamados géneros son universales e indivisibles (de ellos no hay, en efecto, definición), algunos dicen que los géneros son elementos, y que lo son en mayor grado que la diferencia, puesto que el género es más universal que ésta: efectivamente, en aquello en que se da la diferencia se da también el género con ella, mientras que en aquello en que se da el género no se da la diferencia en todos los casos.

Por lo demás, lo común a todas estas acepciones consiste en que elemento de cada cosa es lo primero que es inmanente en cada cosa.