Diògenes Laerci: la prolepsi

«Hi ha a més altres diferències i mutacions d'axiomes les incidències dels quals, de veritables els tornen falsos i oposats, dels quals parlarem llargament. Raciocini, segons trobem en els escrits de Crinis, és el que consta d'un lema o de molts, de la prólepsis i de la conclusió, verbigràcia aquest: Si és de dia hi ha llum; atqui és de dia; després hi ha llum. El si és de dia hi ha llum és el lema; aquí és de dia, la prólepsis; i per tant hi ha llum, la conclusió. El tropo o manera és com a figura de raciocini, verbigràcia aquest: Si existeix A, també B; aquí existeix el primer; per consegüent també el segon. El logotropo és el que consta d'ambdues coses, verbigràcia, Si viu Plató, respira Plató; és cert el primer, per tant també el segon. El logotropo es va introduir en les composicions de raciocinis llargs, per no usar de prólepsis quan era llarga, ni posar conclusió, sinó inferir compendiosament en aquesta forma: Existeix A; per tant, també B».

Diògenes Laerci sobre Zenó de Cítion, en Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, llibre VII § 54, p.65. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).