Diògenes Laerci: Arcesilau

1. Arcesilau, fill de Seito, o Escito, segons diu Apolodor en el llibre lll de les seves Cròniques, va ser natural de Pitana en l'Eólide. Aquest va ser el primer instituidor de l'Acadèmia mitjana, establint la prescindencia o dubte en la contrarietat de proposicions; el primer que va parlar en pro i en contra sobre una cosa mateixa, i el primer que va immutar la forma d'argüir que havia establert Plató, executant-ho acérrimament per preguntes i respostes. Unióse a Crantor en aquesta forma: era la cambra dels seus germans; els dos eren d'un pare, i els altres dos d'una mare. El major dels dos d'una mare es deia Pílades; i el dels dos d'un pare, Mereas; aquest era curador d'Arcesilau. Primerament, doncs, va ser deixeble d'Autólico, matemàtic, conciutadà seu, abans de passar-se a Atenes, en la companyia del qual va peregrinar també a Sardes. Després ho va ser de Janto Atenès, músic; després d'aquest va sentir a Teofrast, i finalment es va ser a Crantor en l'Acadèmia. El seu germà Mereas, a dalt nomenat, ho induïa a estudiar Retòrica, però ell estimava més la Filosofia. Prendado ja d'ell Crantor, li va preguntar per aquell vers de la Andrómeda d'Eurípides:

Serásme grat, oh verge, si et salvo?

I ell va respondre amb el qual allí se segueix:

Porta'm, pelegrí:

bé em vulguis esclava, o bé emmanilla.

Des de llavors van habitar junts; i diuen que Teofrast va sentir molt la seva pèrdua, doncs va dir: «Oh quin enginyós i viu jove s'ha anat de la nostra escola!» Era greu i robust en el dir, i assidu en l'escriure. Aplicóse també a la poètica, i hi ha alguns epigrames seus. [...]

2. Estimava molt a Homer, i sempre llegia una mica d'ell abans de dormir; i àdhuc al matí feia el mateix, dient «volia anar al seu estimat», quan volia llegir-ho. Deia que també Píndaro era bé singularment per omplir la veu i subministrar abundància de noms i paraules. En la seva joventut va imitar l'estil d'Ió. En la Geometria va ser deixeble d'Ipónico; al com motejaba que sent trigo i obtús, sabia, no obstant això, els fonaments de l'art, dient-li que «la Geometria se li havia entrat en el ventre al temps de badallar». Però havent caigut en demència, ho va recollir a la seva casa, cuidant d'ell fins que va recobrar el judici. Mort Crates va obtenir l'escola, cedint un que es deia Socrátides. Uns diuen que no va escriure llibre algun; uns altres afirmen va ser trobat corregint certs escrits, i els va publicar, segons uns, i els va cremar, segons uns altres. Sembla feia molta estima de Plató, i estudiava les seves obres. Alguns diuen va imitar també a Pirró. Va saber la dialèctica, no menys que el raciocini dels Erétricos. Així, Aristón deia d'ell que era:

Per davant Plató, per darrere Pirró;

pel mitjà Diodor.

Timó diu d'ell el següent:

Veieu un aquí que té a Menedemo

amb el seu pit de plom;

o a Pirró tot carns, o a Diodor.

I d'allí a poc li fa dir:

Aniré a Pirró nedant,

i a l'oblic Diodor.

Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.167-169. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).