Facticitat

(del llatí, factum, fet)

El que característica a alguna cosa com un pur fet. S'interpreta, sobretot, en contextos propis de la fenomenologia i l'existencialisme, com contingència, temporalitat, historicitat. Segons Sartre,l'home ha de construir el seu propi sentit des del seu facticitat, des del seu existir purament contingent (veure cita). En sentit semblat parla Heidegger de la facticitat de l'existència humana, com a mer fet d' «estar aquí» en el temps, el sentit del qual intenta comprendre l'home. En aquests autors, la facticitat remet a l`absurd de l'existència humana.