Cita de Hegel sobre el nombre
De Wikisofia
La revisió el 18:30, 6 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "d'Hegel" a "de Hegel")
La revisió el 18:30, 6 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "d'Hegel" a "de Hegel")
El nombre, en conseqüència, apareix com a magnitud discontínua, però té en la unitat també la continuïtat. Per tant és també el quant en la seva determinació més completa, doncs el terme [està] en ell com a multiplicitat determinada, que té pel seu principi l'un, això és, l'absolutament determinat.
| Hegel, Ciència de la lògica (Solar/Hachette, Buenos Aires 1968, p. 180). |
Original en castellà
El número, en consecuencia, aparece como magnitud discontinua, pero tiene en la unidad también la continuidad. Por lo tanto es también el cuanto en su determinación más completa, pues el término [está] en él como multiplicidad determinada, que tiene por su principio lo uno, esto es, lo absolutamente determinado.
Hegel, Ciencia de la lógica (Solar/Hachette, Buenos Aires 1968, p. 180).