Síntesi

 (del grec σύνθεσις, sýnthesis, composició, unió d'objectes)

Des del punt de vista etimològic, que coincideix substancialment amb el sentit habitual de la paraula, significa tant la unificació o conciliació de coses diverses, per exemple opinions, com el resultat final d'aquesta unificació. (L'ús en química d'aquesta paraula exemplifica el seu sentit etimològic: obtenció d'un compost a partir dels seus elements originaris. Epistemológicamente, és l'operació mental, contraria a l`anàlisi, mitjançant la qual s'unifica el divers (3ª Regla del Mètode de Descartes; veure text ). En l'estructura mateixa de l'enunciat o proposició, «S és P», es fa visible la síntesi en què consisteix el pensar mateix. No només se sintetitzen i encadenen subjectes a predicats, per formar enunciats, sinó també enunciats per formar raonaments. Kant ha expressat bé la relació entre «síntesi» i «pensament», en concebre el coneixement com un procés de síntesi o d'unificació del divers (veure text ). La mateixa unitat de l' experiència, això és, que l'experiència pugui tenir un sentit com a conjunt, està determinada per una síntesi a priori, a la qual anomena «unitat sintètica de l'apercepció» o unitat transcendental de l'autoconsciència (veure text ): el jo.

En la filosofia de Hegel, i abans en la de Fichte, «síntesi» és el tercer moment del moviment dialèctic, que unifica, superant-los, els oposats: la tesi i l'antítesi.