Matematització

Ultima fase d'una ciència que es considera plenament desenvolupada. Suposa que la ciència en qüestió recorre a la quantificació o a l'ús del mesurament i de conceptes quantitatius, la formalització, o expressió en un llenguatge formal, lliure de vaguetat i ambigüitat, i l'axiomatització de la teoria. Cadascuna d'aquestes exigències és, al seu torn, expressió del grau de matematització d'una ciència.

Històricament, l'ideal d'expressió i elaboració matemàtica sorgeix amb els mateixos pressupostos de la revolució científica, iniciada en el s. XVII, i la constitució de la ciència moderna, tal com apareix en Galileu, com a estudi matemàtic dels fenòmens físics. Encara que no és probable que tota ciència pugui aconseguir aquest nivell de matematització, existeix en les ciències de la naturalesa més evolucionades, com algunes parts de la física, i existeix també com a tendència generalitzada i gradual en moltes altres que ja superen etapes elementals de desenvolupament: un estadi merament descriptiu, de simple iniciació a les observacions, com la història en la seva etapa inicial; un estadi taxonómico o de classificació de fets o objectes, com la botànica, i un estadi d'explicació i interpretació dels fets mitjançant lleis, com la psicologia; veure imatge).

Termes relacionats