Galenisme

 Corrent mèdic-filosòfica sorgida com a sistematització i modificació dels estudis de Galeno, caracteritzats per la seva interpretació teleológica de tots els organismes vius.

La tesi de Galeno segons la qual el metge no ha de limitar-se a l'exercici d'una tècnica, sinó que deu també ser filòsof i portar una vida plenament moral, juntament amb la seva important sistematització de la medicina clàssica (especialment d'origen hipocrático), van generar un moviment de gran influència fins a bé entrat el Renaixement. Però, aquest moviment, cercenó en realitat el pensament de Galeno en prendre les seves doctrines com a dogmes. Per això, ha de distingir-se entre Galeno i un galenisme que encara va accentuar més els aspectes teleològics. Com a corrent organitzada es remunta a Oribasio († 403), Italy Abbas († 994) i Avicenna i, a través d'aquests autors, va dominar les teories mèdiques en Bizancio i entre els àrabs. A partir del segle XI es va introduir a l'escola de Salern, des d'on va començar a exercir influència en la medicina occidental. Durant el Renaixement es van intentar recuperar les doctrines pròpies de Galeno, a partir dels textos grecs originals. Vesalio i altres destacats metges i anatomistes van atacar el galenisme, del que van destacar la seva errònia anatomia, ja que Galeno solament va disseccionar animals, no cadàvers humans.

Vesalio. Gravat de Humanis corpori fabrica,libri septen (1543)