Modus ponendo tollens

Expressió llatina, que significa «manera de negar afirmant», amb la qual en lògica es caracteritza a l'argument la forma del qual és: «P o Q; P, per tant no Q», i en el qual la «o», o la disjunció, s'interpreta en sentit exclusiu.

veg. exemple ↓

Culpable o innocent

No és culpable

______________

Després és innocent

Recurs:Lògica: forma proposicional

És una forma de sil·logisme disjuntiu; en lògica d'enunciats s'utilitza la forma de disjunció corresponent a la «o» inclusiva, o modus tollendo ponens, o simplement sil·logisme disjuntiu, amb el qual no ha de confondre's.

En lògica d'enunciats, li correspon la llei lògica

[math]\displaystyle{ [((p \vee q) \wedge ¬(p \wedge q)) \wedge p] \rightarrow{¬p} }[/math]