Memòria

R. Magritte, Memòria

(del llatí memòria, record o memòria, de meminisse, tenir en la ment, derivat del grec μέμνημαι, recordar-se)

Capacitat de retenir el passat en la consciència i reviure-ho o reproduir-ho mentalment reconeixent-ho com passat. La psicologia la relaciona amb el fenomen de la percepció en general i, en concret, amb el de l'aprenentatge, amb el qual gairebé s'identifica. L'acte o resultat d'aquesta capacitat és el «record», però el procés psíquic de recordar suposa primer emmagatzematge del que es recordarà i, després, excitació o evocació del record i reconeixement del mateix com alguna cosa pròpia del passat.

Es recorden coneixements, sensacions o estats afectius del passat, en la mesura en què el subjecte pot evocar-los de manera més o menys voluntària en un moment del present.

Es distingeix, per influx de la teoria de la informació, entre memòria immediata o a curt termini i memòria mediata o a llarg termini. En la primera, entre el moment de percepció originari i el de reproducció o record, no transcorren més que uns quants segons. En la segona, entre tots dos fenòmens poden passar hores, dies o anys. La psicologia, sobretot a partir d'H. Ebbinghaus, a la fi del segle XIX, ha estudiat persistentment el procés psicològic de memorització i les lleis que ho regeixen, i ha construït teories sobre el procés, d'indubtable base biològica, que han d'explicar tant l'emmagatzematge com la reproducció del record. Normalment se suposa que tota vivència psíquica deixa petjades, de vegades anomenades engrames, que modernament s'interpreten com a mecanismes o circuits neuronals i disposicions o modificacions sinàptiques.

Encara que la memòria sigui una propietat comuna a l'home i a l'animal, el coneixement, o reconeixement, d'esdeveniments passats en tant que passats és propietat exclusiva i característica de l'home: forma part de la seva temporalitat i historicitat.

Vegeu amnèsia, oblit