Mary en colors
De Wikisofia
La revisió el 17:03, 14 oct 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
Frank Jackson (1982) formula la intuïció subjacent al seu Argument de coneixement en un passatge molt citat usant el seu famós exemple de la neurofisiòloga Mary:
"Mary és una neurocientífica brillant que, per alguna raó, es veu obligada a investigar el món des d'una sala en blanc i negre a través d'un monitor de televisió també en blanc i negre. S'especialitza en la neurofisiologia de la visió i adquireix, suposem, tota la informació física que cal obtenir sobre el que passa quan veiem tomàquets madurs o el cel i fem servir termes com «vermell» o «blau». Descobreix, per exemple, quines combinacions de longitud d'ona del cel estimulen la retina, i exactament com això produeix a través del sistema nerviós central la contracció de les cordes vocals i l'expulsió de l'aire dels pulmons que dóna lloc a la pronunciació de la frase "El cel és blau" (...) Què passarà quan Mary surti de la seva cambra en blanc i negre o se li d'un monitor de televisió en color? ¿Aprendrà alguna cosa nova o no? Sembla simplement obvi que aprendrà alguna cosa sobre el món i sobre la nostra experiència visual d'ell. Però llavors és ineludible que el seu coneixement previ era incomplet. Però tenia tota la informació física. Ergo, cal tenir més que això i el fisicalisme és fals " [1]-
Els arguments del passatge són els següents:
(1) Mary té tota la informació física concernent a la visió humana del color abans del seu alliberament.
(2) Però hi ha certa informació sobre la visió humana del color que ella no té abans del seu alliberament.
Per tant,
(3) No tota la informació és informació física.
En aquest experiment mental, tal com va ser formulat per Jackson, hi ha una certa ambigüitat quan diu que Mary té tota la informació física i quan arriba a la conclusió (3) segons la qual no tota la informació és física.
Per això aquest experiment mental s'ha reformulat en dues versions, una feble i una forta que serien les següents:
Els arguments poden ser així reformulats de dues maneres diferents:
(V1) La versió més feble de l'argument del coneixement:
(1a) Mary té un coneixement físic complet sobre fets de la visió del color humà abans del seu alliberament.
(2a) Però hi ha algun tipus de coneixement sobre fets relatius a la visió del color humà que no té abans del seu alliberament.
Per tant
(3a) Hi ha algun tipus de coneixement sobre els fets sobre la visió del color humà que no és el coneixement físic.
(V2) La versió més forta de l'argument del coneixement:
(1b) Mary coneix tots els fets físics relatius a la visió del color humà abans del seu alliberament.
(2b) Però hi ha alguns fets sobre la visió del color humà que Maria no coneix abans del seu alliberament.
Per tant
(3b) No hi ha dades físiques relatives a la visió del color humà.
Mentre que conclusió 3a és més de caire epistèmic (i, en certa forma és compatible amb la negació de l'existència de fenòmens no-físics), la (3b) és de tipus ontològic. Ara bé, tant en la versió original, com en la versió feble o la versió forta, la intenció és argumentar contra el fisicalisme i sustentar que els fenòmens mentals no es poder reduir a explicacions merament físiques.
Veg. Nida-Rümelin, Martine, "Qualia: The Knowledge Argument", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2015 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/sum2015/entries/qualia-knowledge/>.
Text original en anglès.
«Mary is a brilliant scientist who is, for whatever reason, forced to investigate the world from a black and white room via a black and white television monitor. She specializes in the neurophysiology of vision and acquires, let us suppose, all the physical information there is to obtain about what goes on when we see ripe tomatoes, or the sky, and use terms like ‘red’, ‘blue’, and so on. She discovers, for example, just which wavelength combinations from the sky stimulate the retina, and exactly how this produces via the central nervous system the contraction of the vocal chords and expulsion of air from the lungs that results in the uttering of the sentence ‘The sky is blue’.… What will happen when Mary is released from her black and white room or is given a color television monitor? Will she learn anything or not? It seems just obvious that she will learn something about the world and our visual experience of it. But then is it inescapable that her previous knowledge was incomplete. But she had all the physical information. Ergo there is more to have than that, and Physicalism is false».
The argument contained in this passage may be put like this:
(1) Mary has all the physical information concerning human color vision before her release.
(2) But there is some information about human color vision that she does not have before her release.
Therefore
(3) Not all information is physical information.
Jackson, F., 1986, “What Mary Didn't Know”, Journal of Philosophy 83: 291–295
- ↑ Jackson, F., 1986, “What Mary Didn't Know”, Journal of Philosophy 83: 291–295