Mary en colors

"Mary és una neurocientífica brillant que, per alguna raó, es veu obligada a investigar el món des d'una sala en blanc i negre a través d'un monitor de televisió també en blanc i negre. S'especialitza en la neurofisiologia de la visió i adquireix, suposem, tota la informació física que cal obtenir sobre el que passa quan veiem tomàquets madurs o el cel i fem servir termes com «vermell» o «blau». Descobreix, per exemple, quines combinacions de longitud d'ona del cel estimulen la retina, i exactament com això produeix a través del sistema nerviós central la contracció de les cordes vocals i l'expulsió de l'aire dels pulmons que dóna lloc a la pronunciació de la frase "El cel és blau" (...) Què passarà quan Mary surti de la seva cambra en blanc i negre o se li d'un monitor de televisió en color? ¿Aprendrà alguna cosa nova o no? Sembla simplement obvi que aprendrà alguna cosa sobre el món i sobre la nostra experiència visual d'ell. Però llavors és ineludible que el seu coneixement previ era incomplet. Però tenia tota la informació física. Ergo, cal tenir més que això i el fisicalisme és fals "(Jackson, 1986).

Els arguments del passatge són els següents:

(1) Mary té tota la informació física concernent a la visió humana del color abans del seu alliberament.

(2) Però hi ha certa informació sobre la visió humana del color que ella no té abans del seu alliberament.

Per tant,

(3) No tota la informació és informació física.