Accions

Recurs

Hume: la idea de força

De Wikisofia

La revisió el 08:34, 19 oct 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - amb el nostre sentits + amb els nostres sentits)

En la metafísica no hi ha idees més fosques i incertes que les de poder, força, energia o connexió necessària que, en tot moment, han de ser tractades en les nostres disquisicions. Intentarem, doncs, en aquesta secció, fixar, si és possible, el significat precís d'aquests termes i, amb això, suprimir part de la foscor que tant se li censura a aquesta classe de filosofia.

Sembla una proposició que no admetrà molta discussió que totes les nostres idees no són sinó còpies de les nostres impressions, o, en altres paraules, que no és impossible pensar alguna cosa que no hem sentit prèviament amb els nostres sentits interns o externs. [...]

Per tant, com els objecte externs, tal com apareixen als sentits, no ens donen idea alguna de poder o connexió necessària en la seva activitat (operation) en casos aïllats, vegem si aquesta idea es deriva de la reflexió sobre les operacions de la nostra ment i pot copiar-se d'alguna impressió interna. Pot dir-se que en tot moment som conscients d'un poder intern, quan sentim que, pel mer mandat de la nostra voluntat, podem moure els òrgans del nostre cos o dirigir les facultats de la nostra ment. Un acte de volició produeix moviments en els nostres membres o porta a la imaginació una nova idea. Aquest influx de la voluntat ho coneixem gràcies a la consciència. En virtut d'això adquirim la idea de poder o energia, i estem segurs que nosaltres i tots els altres éssers intel·ligents estem dotats de poder. [Sigui com sigui, les operacions i l'influx mutu dels cossos potser són suficients per a demostrar que també ells estan dotats de força].

Investigación sobre el entendimiento humano, Sec. 7, parte 1 (Alianza, Madrid 1994, p. 86-88).

Original en castellà

En la metafísica no hay ideas más oscuras e inciertas que las de poder, fuerza, energía o conexión necesaria que, en todo momento, han de ser tratadas en nuestras disquisiciones. Intentaremos, pues, en esta sección, fijar, si es posible, el significado preciso de estos términos y, con ello, suprimir parte de la oscuridad que tanto se le censura a esta clase de filosofía.

Parece una proposición que no admitirá mucha discusión que todas nuestras ideas no son sino copias de nuestras impresiones, o, en otras palabras, que no es imposible pensar algo que no hemos sentido previamente con nuestro sentidos internos o externos. [...]

Por tanto, como los objeto externos, tal como aparecen a los sentidos, no nos dan idea alguna de poder o conexión necesaria en su actividad (operation) en casos aislados, veamos si esta idea se deriva de la reflexión sobre las operaciones de nuestra mente y puede copiarse de alguna impresión interna. Puede decirse que en todo momento somos conscientes de un poder interno, cuando sentimos que, por el mero mandato de nuestra voluntad, podemos mover los órganos de nuestro cuerpo o dirigir las facultades de nuestra mente. Un acto de volición produce movimientos en nuestros miembros o trae a la imaginación una nueva idea. Este influjo de la voluntad lo conocemos gracias a la conciencia. En virtud de ello adquirimos la idea de poder o energía, y estamos seguros de que nosotros y todos los demás seres inteligentes estamos dotados de poder. [Sea como sea, las operaciones y el influjo mutuo de los cuerpos quizá son suficientes para demostrar que también ellos están dotados de fuerza].