Stephen Edelston Toulmin

Filòsof anglès i historiador de la ciència, nascut a Londres, en 1922. Va morir a Los Angeles el 4 de desembre de 2009. Va estudiar en Cambridge, i va ensenyar filosofia i filosofia de la ciència a les universitats d'Oxford, Leeds, Waltham, Califòrnia, Melbourne, Nova York i altres universitats o centres dels EUA Manté una actitud de reacció contra el que ell anomena «era Parmenídea», que es caracteritza per enfocaments filosòfics que donen primacia a la lògica formal i a l'anàlisi filosòfica i orienta totes les seves obres a plantejaments més substantius. Simptomàtica és ja, sobre aquest tema, la seva tesi de doctorat, publicada amb el títol de El lloc de la raó en la ciència (1950), on destaca que és des de la raó i no des del llenguatge com creu que han de plantejar-se les qüestions ètiques, i es declara seguidor de les influències de R.G. Collingwood, que s'oposa al neoempirisme britànic, i del «segon» Wittgenstein. Poc després, en la seva Filosofia de la ciència: Una introducció (1953), se situa en una perspectiva semblant, però aplicada en aquest cas a la ciència, en la qual ha d'importar més la manera com s'usa la raó que no el disseny d'un model ideal i formalitzat. En Els usos de l'argumentació (1958) aplica aquesta mateixa crítica a un enfocament merament formal de la lògica. En obra de major envergadura, La comprensió humana (1972), amb el subtítol de L'ús col·lectiu i el desenvolupament dels conceptes, sosté la tesi –d'epistemologia evolutiva– que la raó, i els seus conceptes, són més qüestió d'«adaptació» i «exigència» (situació de problema), que de «forma» i «validesa».

• Bibliografia:Obres de Stephen E. Toulmin