Diògenes Laerci: la prolepsi

«Hi ha a més altres diferències i mutacions d'axiomes les incidències dels quals, de veritables els tornen falsos i oposats, dels quals parlarem llargament. Raciocini, segons trobem en els escrits de Crinis, és el que consta d'un lema o de molts, de la prolepsi i de la conclusió, verbigràcia aquest: Si és de dia hi ha llum; atqui és de dia; després hi ha llum. El si és de dia hi ha llum és el lema; aquí és de dia, la prolepsi; i per tant hi ha llum, la conclusió. El tropo o manera és com a figura de raciocini, verbigràcia aquest: Si existeix A, també B; aquí existeix el primer; per consegüent també el segon. El logotrop és el que consta d'ambdues coses, verbigràcia, Si viu Plató, respira Plató; és cert el primer, per tant també el segon. El logotrop es va introduir en les composicions de raciocinis llargs, per no usar de prolepsi quan era llarga, ni posar conclusió, sinó inferir compendiosament en aquesta forma: Existeix A; per tant, també B».

Diógenes Laercio sobre Zenón de Citio, en Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, libro VII § 54, p.65. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).