Cita de Nidditch
De Wikisofia
La lògica matemàtica és el resultat de la convergència de quatre línies de pensament. Aquestes línies són: (1) la lògica antiga, que va ser invenció d'Aristòtil ; (2) la idea d'un llenguatge complet i automàtic per al raonament; (3) els nous progressos en àlgebra i geometria esdevinguts després de 1925, i (4) la idea que hi ha parts de la matemàtica que són sistemes deductius, això és, cadenes de raonaments que es conformen a les regles de la lògica (que són regles per virtut de les quals podem passar d'un enunciat I1 a un altre enunciat I2, sent I2 necessàriament veritable sempre que es consideri que I1 és veritable).
| P.H. Nidditch, El desarrollo de la lógica matemática, Cátedra, Madrid 1987, p. 12. |
Original en castellà
La lógica matemática es el resultado de la convergencia de cuatro líneas de pensamiento. Estas líneas son: (1) la lógica antigua, que fue invención de Aristóteles ; (2) la idea de un lenguaje completo y automático para el razonamiento; (3) los nuevos progresos en álgebra y geometría acaecidos después de 1925, y (4) la idea de que hay partes de la matemática que son sistemas deductivos, esto es, cadenas de razonamientos que se conforman a las reglas de la lógica (que son reglas por virtud de las cuales podemos pasar de un enunciado E1 a otro enunciado E2, siendo E2 necesariamente verdadero siempre que se considere que E1 es verdadero).