Idealisme absolut

L'idealisme tal com l'exposa Hegel bàsicament en les seves obres Fenomenologia de l'esperit, Ciència de la lògica i Enciclopèdia de les ciències filosòfiques, en les quals anomena a la totalitat del real, o absolut, Idea o Raó, en procés d'evolució al llarg de la història; considera que aquest absolut és tant subjecte, perquè és esperit, com a objecte, perquè no hi ha idea o concepte sense contingut, però que no és pròpiament més que com a resultat -«de l'absolut ha de dir-se que és essencialment resultat»-, perquè tot el que existeix no és més que un moment del desenvolupament de la idea inicial, que per llei dialèctica s'exterioritza en successives determinacions, o alienacions, de si mateixa (per processos de tesi, antítesi i síntesi), fins a la seva realització com a «veritable en si i per a si», això és, esperit absolut, o saber absolut.