Marx: l'humanisme marxià
De Wikisofia
La revisió el 14:24, 28 gen 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - és de per si naturalesa. + és per si mateix naturalesa.)
L'home, no obstant això, no és només ser natural, sinó ser natural humà, és a dir, un ésser que és per a si, que per això és ser genèric, que com a tal ha d'afirmar-se i confirmar-se tant en el seu ser com en el seu saber. Ni els objectes humans són, doncs, els objectes naturals tal com s'ofereixen immediatament, ni el sentit humà, tal com immediatament és, tal com és objectivament, és sensibilitat humana, objectivitat humana. Ni objectivament ni subjectivament existeix la naturalesa immediatament davant l'ésser humà en forma adequada; i com tot el natural ha de néixer, també l'home té la seva acta de naixement, la història, que no obstant això, és per a ell una història sabuda i que, per tant, com a acte de naixement amb consciència, és acte de naixement que se supera a si mateix. La història és la veritable història natural de l'home (a això cal tornar). [...]
Quan el home real, corpori, en peus sobre la terra ferma i aspirant i exhalant totes les forces naturals, posa les seves forces essencials reals i objectives com a objectes estranys mitjançant la seva alienació, l'acte de posar no és el subjecte; és la subjectivitat de forces essencials objetives l'acció de les quals, per això, ha de ser també objectiva. L'ésser objectiu actua objectivament i no actuaria objectivament si l'objectiu no estigués implícit en la seva determinació essencial. Només crea, només posa objectius perquè ell (l'ésser objectiu) està posat per objectes, perquè és per si mateix naturalesa. En l'acte del posar no cau, doncs, de la seva «activitat pura» en una creació del objecte, sinó que el seu producte objectiu confirma simplement la seva objectiva activitat, la seva activitat com a activitat d'un ser natural i objectiu. [...]
Veiem aquí com el naturalisme realitzat, o humanisme, es distingeix tant de l'idealisme com del materialisme i és, al mateix temps, la veritat unificadora de tots dos. Veiem, també, com només el naturalisme és capaç de comprendre l'acte de la història universal.
Manuscritos: Economía y filosofía, Alianza, Madrid 1986, 193-196. |