Cita de Heidegger 4
De Wikisofia
La revisió el 20:42, 6 nov 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: -ec-sistencia +ec-sistència)
L'home no és el dèspota de l'ens. L'home és el guardià de l'ésser. Amb aquest «menys» no perd res l'home, sinó que guanya –perquè a dalt a la veritat de l'ésser–. Guanya l'essencial pobresa del pastor, la dignitat del qual estreba a ser cridat per l'ésser mateix a la custòdia de la seva veritat. Aquest anomenat ve com el tret del que arrenca el llançament de l'existir. L'home és en la seva essència –que és pròpia de la història del ser– aquell que el seu ser, quan ec-sistència consisteix a habitar en la proximitat de l'ésser. L'home és el veí de l'ésser.
| M. Heidegger, Carta sobre l'humanisme, Edicions Huáscar, Buenos Aires 1972, p. 96. |
Original en castellà
El hombre no es el déspota del ente. El hombre es el guardián del ser. Con este «menos» no pierde nada el hombre, sino que gana –porque arriba a la verdad del ser–. Gana la esencial pobreza del pastor, cuya dignidad estriba en ser llamado por el ser mismo a la custodia de su verdad. Este llamado viene como el disparo del que arranca el lanzamiento del existir. El hombre es en su esencia –que es propia de la historia del ser– aquel cuyo ser, en cuanto ec-sistencia consiste en habitar en la proximidad del ser. El hombre es el vecino del ser.