Karl Bühler

Psicòleg alemany, d'orientació funcionalista (oposada a l'associacionisme), i un dels primers psicòlegs de la Gestalt. Va néixer a Meckesheim, va estudiar a Friburg i Estrasburg; va col·laborar amb Oswald Külpe, fundador de l'escola de Würzburgo, i va ser professor en Munic, Dresden i Viena; entre els seus deixebles s'expliquen Karl R. Popper, I.H. Gombrich, Roman Jakobson i Susanne Langer, entre d'altres. Perseguit pel nazisme, va emigrar als Estats Units en 1940. Es va interessar per la psicolingüística i és autor d'una Teoria del llenguatge (1934); és específicament conegut el seu triangle semàntic (que equival per a ell a semiòtic), amb el qual analitza les funcions semiòtiques del llenguatge: la funció expressiva o emotiva (centrada en l'emissor), la conativa (orientada al destinatari) i la referencial (que es refereix al context i al contingut); a aquestes funcions afegeix Jakobson, deixeble seu, la fàtica (orientada a mantenir l'atenció entre els interlocutors) i la poètica. Popper, que va fer la seva tesi de doctorat amb Bühler, afegeix, en lloc d'aquestes dues últimes funcions, la argumentativa. De Bühler va aprendre, diu Popper, a valorar que la naturalesa del pensament consisteix en la resolució de problemes.