Arquites de Tàrent



(Ἀρχύτας)

Filòsof grec pitagòric del segle IV aC, aproximadament de la mateixa edat que Plató, amb qui va travar amistat arran dels viatges que aquest va fer a la Magna Grècia per a conèixer els pitagòrics. Per la Carta VII de Plató sabem que Arquites va ser qui va intercedir davant el tirà de Siracusa per a alliberar-li en el seu tercer viatge a Sicília.

Arquites, a més d'important filòsof pitagòric, va ser un destacat governant de la seva ciutat i general victoriós en totes les batalles en què va participar. Els seus conciutadans van votar una llei expressa perquè pogués presentar-se com a governant set vegades seguides, en lloc del període màxim d'un any que establia la constitució de Tàrent. A més, va ser un destacat matemàtic que va resoldre el problema de la duplicació del cub (calcular l'aresta del cub el volum del qual sigui doble del d'un altre donat: problema délic, o deli, suscitat per l'encàrrec de l'oracle de Delos de duplicar el seu altar), va estudiar la harmonia musical i va ser el primer a aplicar les matemàtiques a l'estudi de la mecànica (veg. text).

Va demostrar la impossibilitat d'expressar els nombres irracionals mitjançant fraccions i va desenvolupar les tesis pitagòriques sobre els nombres, constitutius de l'essència del món natural i moral. (veg. citació). Sostenia una extensió infinita més enllà del cosmos plantejant la següent qüestió: «Si jo estigués en l'extrem, em refereixo al del cel i al dels estels fixos, podria allargar la meva mà o el meu bastó o no podria?». Alguns autors, com Guthrie, per exemple, sostenen que és possible que fos l'exemple d'Arquites (filòsof i governant) el que induís a Plató a considerar la tesi central de la República de la necessitat que el governant fos filòsof (veg. filòsof rei).