Plató: les formes de govern

Estranger- Vaig donar, doncs, que dels tres règims polítics aquest és tant terriblement difícil com el més fàcil de suportar.

Jove Sòcrates- Com dius?

Estranger- El que vull dir és només que la monarquia, el govern exercit per pocs homes i l'exercit per molts són, precisament, els tres règims polítics que esmentem al començament d'aquest discurs que ha desbordat la seva llera com un torrent.

Jove Sòcrates- Aquests eren els tres, en efecte.

Estranger- I si ara seccionem en dos cadascun d'ells, tindrem sis, després d'haver destriat al règim recte i haver-ho posat a part d'aquests com el setè.

Jove Sòcrates- Com?

Estranger- De la monarquia resultaven –dèiem– el govern real i la tirania; del govern exercit pels qui no són molts, per part seva, procedeixen l'aristocràcia, el nom de la qual és de bons auspicis, i l'oligarquia. I, finalment, al govern exercit per molts ho consideràvem abans simple, cridant-ho «democràcia», però ara, en canvi, també a ell hem de considerar-ho doble.

Jove Sòcrates- Com és això? I de quina manera ho dividirem?

Estranger- D'un que no difereix dels altres, aunqueel nom d'aquesta tanca ja un doble significat. Però el governar conforme a lleis i el fer-ho contra les lleis es dóna tant en aquest com en els restants règims.

Jove Sòcrates- Així és, en efecte.

Estranger- Per cert, en el moment en què estàvem buscant el règim polític recte, aquest tall no ens era d'utilitat, tal com abans ho vam demostrar. Però, una vegada que a aquell ho exceptuem i considerem forçosos als altres, el fet que en aquests es doni la il·legalitat i la legalitat permet seccionar en dues porcions cadascun d'ells.

Jove Sòcrates- Així sembla, en virtut dels arguments que acabes d'exposar.

Estranger- La monarquia, llavors, quan està junyida al jou d'aquests bons escrits als quals anomenem lleis, és, dels sis règims, el millor de tots; sense llei, en canvi, és la més difícil i la més dura de sobrellevar.

Jove Sòcrates- Molt possible.

Estranger- Quant al govern exercit per els qui no són molts, així com el poc es troba en el mitjà entre un i múltiple, ho considerem, de la mateixa manera, intermedi entre tots dos extrems. Per part seva, al govern exercit per la munió ho considerem feble en tot aspecte i incapaç de res gran, ni bo ni dolent, en comparació dels altres, perquè en ell l'autoritat està distribuïda en petites parcel·les entre nombrosos individus. Per tant, de tots els règims polítics que són legals, aquest és el pitjor, però de tots els que no observen les lleis és, per contra, el millor. I, si tots manquen de disciplina, és preferible viure en democràcia, però si tots són ordenats, de cap manera ha de viure's en ella, sinó que des de lluny serà molt millor viure en el primer, si s'exceptua el setè. A aquest, en efecte, no hi ha dubte que cal posar-ho aparti –com a un déu enfront dels homes– de tots els altres règims polítics.

Jove Sòcrates- És evident que així són les coses; procedim, doncs, de la manera que dius.

Estranger- Per tant, a els qui participen en tots aquests règims polítics, excepció feta de l'individu que posseeix la ciència, cal excloure'ls, atès que no són polítics sinó sediciosos i, ja que presideixen les més grans fantasmagorías, són ells mateixos fantasmes i, com que són els imitadors i engalipadors més grans, són els més grans sofistes d'entre els sofistes.

Político, 302c-303c. (Gredos, Madrid 1988, p.598-600).

---

Original en castellà

Extranjero- Di, pues, que de los tres regímenes políticos el mismo es tanto terriblemente difícil como el más fácil de soportar.

Joven Sócrates- ¿Cómo dices?

Extranjero- Lo que quiero decir es sólo que la monarquía, el gobierno ejercido por pocos hombres y el ejercido por muchos son, precisamente, los tres regímenes políticos que mencionamos al comienzo de este discurso que ha desbordado su cauce como un torrente.

Joven Sócrates- Ésos eran los tres, en efecto.

Extranjero- Y si ahora seccionamos en dos cada uno de ellos, tendremos seis, tras haber discernido al régimen recto y haberlo puesto aparte de éstos como el séptimo.

Joven Sócrates- ¿Cómo?

Extranjero- De la monarquía resultaban –decíamos– el gobierno real y la tiranía; del gobierno ejercido por quienes no son muchos, por su parte, proceden la aristocracia, cuyo nombre es de buenos auspicios, y la oligarquía. Y, finalmente, al gobierno ejercido por muchos lo considerábamos antes simple, llamándolo «democracia», pero ahora, en cambio, también a él debemos considerarlo doble.

Joven Sócrates- ¿Cómo es eso? ¿Y de qué modo lo dividiremos?

Extranjero- De uno que no difiere de los demás, aunqueel nombre de ésta encierra ya un doble significado. Pero el gobernar conforme a leyes y el hacerlo contra las leyes se da tanto en éste como en los restantes regímenes.

Joven Sócrates- Así es, en efecto.

Extranjero- Por cierto, en el momento en que estábamos buscando el régimen político recto, este corte no nos era de utilidad, tal como antes lo demostramos. Pero, una vez que a aquél lo exceptuamos y consideramos forzosos a los demás, el hecho de que en éstos se dé la ilegalidad y la legalidad permite seccionar en dos porciones cada uno de ellos.

Joven Sócrates- Así parece, en virtud de los argumentos que acabas de exponer.

Extranjero- La monarquía, entonces, cuando está uncida al yugo de esos buenos escritos a los que llamamos leyes, es, de los seis regímenes, el mejor de todos; sin ley, en cambio, es la más difícil y la más dura de sobrellevar.

Joven Sócrates- Muy posible.

Extranjero- En cuanto al gobierno ejercido por quienes no son muchos, así como lo poco se halla en el medio entre uno y múltiple, lo consideramos, del mismo modo, intermedio entre ambos extremos. Por su parte, al gobierno ejercido por la muchedumbre lo consideramos débil en todo aspecto e incapaz de nada grande, ni bueno ni malo, en comparación con los demás, porque en él la autoridad está distribuida en pequeñas parcelas entre numerosos individuos. Por lo tanto, de todos los regímenes políticos que son legales, éste es el peor, pero de todos los que no observan las leyes es, por el contrario, el mejor. Y, si todos carecen de disciplina, es preferible vivir en democracia, pero si todos son ordenados, de ningún modo ha de vivirse en ella, sino que de lejos será mucho mejor vivir en el primero, si se exceptúa el séptimo. A éste, en efecto, no cabe duda que hay que ponerlo aparte –como a un dios frente a los hombres– de todos los demás regímenes políticos.

Joven Sócrates- Es evidente que así son las cosas; procedamos, pues, del modo que dices.

Extranjero- Por lo tanto, a quienes participan en todos estos regímenes políticos, excepción hecha del individuo que posee la ciencia, hay que excluirlos, dado que no son políticos sino sediciosos y, puesto que presiden las más grandes fantasmagorías, son ellos mismos fantasmas y, por ser los más grandes imitadores y embaucadores, son los más grandes sofistas de entre los sofistas.