Aristòtil: la potència (el possible i l'impossible)

(I) Es diu «potència» o «capacitat»

(a) el principi del moviment o del canvi que es dóna en un altre, o bé (en el mateix que és canviat, però) mentre que un altre: per exemple, l'art d'edificar és una potència que no es dóna en el que és edificat, mentre que l'art de guarir, sent potència, pot donar-se en el qual és guarit, però no mentre que és guarit. En general, doncs, es diu potència o capacitat: d'una part, el principi del canvi o del moviment que es dóna en un altre, o bé (en el mateix que és canviat), però mentre que un altre; d'una altra part, (el principi segons el qual alguna cosa és canviat o mogut) per l'acció d'un altre, o bé (d'això mateix, però) mentre que un altre (en efecte, del que pateix diem que és «capaç de» patir en virtut d'aquell principi segons el qual pateix alguna afecció, bé es tracta d'una afecció qualsevol, bé es tracti no de qualsevol afecció, sinó per a millor).

(b) A més, la capacitat de realitzar alguna cosa perfectament, o segons la pròpia intenció. De vegades diem, per descomptat, que no són capaços de parlar o de caminar els qui merament parlen o caminen sense fer-ho perfectament o com voldrien. I de manera semblant en el cas del patir.

(c) Es diuen, a més, potències totes aquelles qualitats posseïdes per les coses en la virtut de les quals aquestes són totalment impassibles o immutables, o no es deixen canviar fàcilment per a pitjor. I és que les coses es trenquen, es falleixen, es dobleguen i, en general, es destrueixen, no per la seva potència, sinó per la seva impotència i perquè els falta alguna cosa. Per contra, són impassibles aquelles coses que pateixen difícilment, o amb prou feines, en virtut de la seva potència, en virtut que són potents i posseeixen certes qualitats.

(2) ja que 'potència' o 'capacitat' es diuen en tots aquests sentits, «potent» o «capaç» es dirà:

(a) en un sentit, del que posseeix un principi del moviment o del canvi que es dóna en un altre, o bé (en el mateix que és canviat, però) mentre que un altre (també el que és capaç de produir el repòs és alguna cosa potent);

(b) en un altre sentit, si hi ha una altra cosa que posseeixi una potència tal sobre això;

(c) en un altre sentit, si té la capacitat de canviar de qualsevol manera que sigui, per a pitjor o per a millor (també, per descomptat, la qual cosa es corromp sembla que és «capaç de» corrompre's: no es corrompria si fos incapaç d'això, però té una certa disposició, causa i principi de tal afecció. I sembla que alguna cosa és capaç, de vegades per posseir alguna cosa i de vegades per estar privat d'alguna cosa. Per tant, si la privació és en certa manera una possessió, totes les coses seran tals per posseir alguna cosa, i si no, per homonímia. Així doncs, una cosa és capaç perquè té una certa possessió o principi, i també perquè en té la privació, si és que és possible «tenir» una privació);

(d) en un altre sentit, perquè una altra cosa, o (ella mateixa) mentre que una altra, no posseeix la potència o el principi de la seva destrucció.

I totes aquestes coses es diu (que són capaces), bé solament perquè cap que es produeixin o no es produeixin, bé perquè cap que es produeixin perfectament. I, per descomptat, aquest últim tipus de potència es dóna també en les coses inanimades, per exemple, en els instruments: es diu, en efecte, que tal lira és capaç de sonar, però tal una altra no, quan no sona bé.

(3) «impotència» o «incapacitat» és la privació de potència –és a dir, del principi la naturalesa del qual hem explicat– que té lloc bé d'una manera total, bé en allò al fet que naturalment correspon posseir-la ja: en efecte, ningú diria que un nen, un home adult i un eunuc són impotents de la mateixa manera per engendrar. A més, hi ha un tipus d'impotència que s'oposa a cadascun dels dos tipus de potència, és a dir, a la qual és capaç simplement de moure, i a la qual és capaç de moure perfectament.

(4) Unes coses es diu que són «impotents» segons aquest tipus d'impotència i unes altres que ho són en un altre sentit. Aquest és el cas del «possible» i el «impossible»: impossible és allò que el seu contrari és necessàriament veritable (així, és impossible que la diagonal sigui conmensurable; i ja que és fals allò que el seu contrari és no simplement veritable, sinó necessàriament veritable, que la diagonal és incommensurable és no simplement fals, sinó necessàriament fals); el contrari d'això, el possible, es dóna, al seu torn, quan no és necessari que el seu contrari sigui fals, per exemple, és possible que un home estigui assegut, atès que no és necessàriament fals que no està assegut. Certament, 'possible' significa en un sentit, com queda establert, la qual cosa no és necessàriament fals, en un altre sentit el que és veritable, i en un altre sentit el que pot ser veritable.

Per un desplaçament del significat es diu potència, al seu torn, la que s'estudia en la geometria.

Certament, tots aquests tipus de «possibles» no es diuen tals per respecte a la potència o capacitat. Per part seva, les coses que es diuen potents o capaces per respecte a la potència o capacitat, es diuen tals per relació a la potència en el seu sentit primer que és: el principi del canvi que es dóna en un altre, o bé (en el mateix que és canviat, però) mentre que un altre. I és que les altres coses es diu que són potents o capaces, les unes perquè una altra cosa posseeix una potència tal respecte d'elles, les altres perquè no la posseeix, les altres perquè la posseeix de tal manera determinada. I de manera semblant en el cas de l'impotent o incapaç.

Així doncs, la definició principal de la potència, en el seu sentit primari, serà: principi productor de canvi en un altre, o (en això mateix, però) mentre que un altre.

Metafísica, 1019a-1020a. (Gredos, Madrid 1994, p.234-237. Edición de Tomás Calvo).

---

Original en castellà

(I) Se llama «potencia» o «capacidad»

(a) el principio del movimiento o del cambio que se da en otro, o bien (en lo mismo que es cambiado, pero) en tanto que otro: por ejemplo, el arte de edificar es una potencia que no se da en lo que es edificado, mientras que el arte de curar, siendo potencia, puede darse en el que es curado, pero no en tanto que es curado. En general, pues, se llama potencia o capacidad: de una parte, el principio del cambio o del movimiento que se da en otro, o bien (en lo mismo que es cambiado), pero en tanto que otro; de otra parte, (el principio según el cual algo es cambiado o movido) por la acción de otro, o bien (de ello mismo, pero) en tanto que otro (en efecto, de lo que padece decimos que es «capaz de» padecer en virtud de aquel principio según el cual padece alguna afección, bien se trata de una afección cualquiera, bien se trate no de cualquier afección, sino para mejor).

(b) Además, la capacidad de realizar algo perfectamente, o según la propia intención. A veces decimos, desde luego, que no son capaces de hablar o de andar quienes meramente hablan o andan sin hacerlo perfectamente o como querrían. Y de modo semejante en el caso del padecer.

(c) Se llaman, además, potencias todas aquellas cualidades poseídas por las cosas en cuya virtud éstas son totalmente impasibles o inmutables, o no se dejan cambiar fácilmente para peor. Y es que las cosas se rompen, se quiebran, se doblan y, en general, se destruyen, no por su potencia, sino por su impotencia y porque les falta algo. Por el contrario, son impasibles aquellas cosas que padecen difícilmente, o apenas, en virtud de su potencia, en virtud de que son potentes y poseen ciertas cualidades.

(2) Puesto que 'potencia' o 'capacidad' se dicen en todos estos sentidos, «potente» o «capaz» se dirá:

(a) en un sentido, de lo que posee un principio del movimiento o del cambio que se da en otro, o bien (en lo mismo que es cambiado, pero) en tanto que otro (también lo que es capaz de producir el reposo es algo potente);

(b) en otro sentido, si hay otra cosa que posea una potencia tal sobre ello;

(c) en otro sentido, si tiene la capacidad de cambiar de cualquier modo que sea, para peor o para mejor (también, desde luego, lo que se corrompe parece que es «capaz de» corromperse: no se corrompería si fuera incapaz de ello, pero tiene una cierta disposición, causa y principio de tal afección. Y parece que algo es capaz, a veces por poseer algo y a veces por estar privado de algo. Por tanto, si la privación es en cierto modo una posesión, todas las cosas serán tales por poseer algo, y si no, por homonimia. Conque una cosa es capaz por tener cierta posesión o principio, y también por tener la privación del mismo, si es que es posible «tener» una privación);

(d) en otro sentido, porque otra cosa, o (ella misma) en tanto que otra, no posee la potencia o el principio de su destrucción.

Y todas estas cosas se dice (que son capaces), bien solamente porque cabe que se produzcan o no se produzcan, bien porque cabe que se produzcan perfectamente. Y, desde luego, este último tipo de potencia se da también en las cosas inanimadas, por ejemplo, en los instrumentos: se dice, en efecto, que tal lira es capaz de sonar, pero tal otra no, cuando no suena bien.

(3) «impotencia» o «incapacidad» es la privación de potencia -es decir, del principio cuya naturaleza hemos explicado- que tiene lugar bien de un modo total, bien en aquello a que naturalmente corresponde poseerla ya: en efecto, nadie diría que un niño, un varón adulto y un eunuco son impotentes del mismo modo para engendrar. Además, hay un tipo de impotencia que se opone a cada uno de los dos tipos de potencia, es decir, a la que es capaz simplemente de mover, y a la que es capaz de mover perfectamente.

(4) Unas cosas se dice que son «impotentes» según este tipo de impotencia y otras que lo son en otro sentido. Éste es el caso de lo «posible» y lo «imposible»: imposible es aquello cuyo contrario es necesariamente verdadero (así, es imposible que la diagonal sea conmensurable; y puesto que es falso aquello cuyo contrario es no simplemente verdadero, sino necesariamente verdadero, que la diagonal es inconmensurable es no simplemente falso, sino necesariamente falso); lo contrario de esto, lo posible, se da, a su vez, cuando no es necesario que su contrario sea falso, por ejemplo, es posible que un hombre esté sentado, dado que no es necesariamente falso que no está sentado. Ciertamente, 'posible' significa en un sentido, como queda establecido, lo que no es necesariamente falso, en otro sentido lo que es verdadero, y en otro sentido lo que puede ser verdadero.

Por un desplazamiento del significado se llama potencia, a su vez, la que se estudia en la geometría.

Ciertamente, todos estos tipos de «posibles» no se dicen tales por respecto a la potencia o capacidad. Por su parte, las cosas que se dicen potentes o capaces por respecto a la potencia o capacidad, se dicen tales por relación a la potencia en su sentido primero que es: el principio del cambio que se da en otro, o bien (en lo mismo que es cambiado, pero) en tanto que otro. Y es que las demás cosas se dice que son potentes o capaces, las unas porque otra cosa posee una potencia tal respecto de ellas, las otras porque no la posee, las otras porque la posee de tal modo determinado. Y de modo semejante en el caso de lo impotente o incapaz.

Así pues, la definición principal de la potencia, en su sentido primario, será: principio productor de cambio en otro, o (en ello mismo, pero) en tanto que otro.

Metafísica, 1019a-1020a. (Gredos, Madrid 1994, p.234-237. Edición de Tomás Calvo).