Popper: contrafàctics

Podem anomenar a

[math]\displaystyle{ a \xrightarrow[{n }]{}b }[/math]

un «condicional necessari» o «condicional nòmic»; i expressa, segons crec, allò que alguns autors han anomenat «condicionals subjuntius» o «condicionals contrafàctics» (em sembla, no obstant això, que altres autors esmenten alguna cosa diferent amb «condicional contrafàctic»: consideren que aquest nom implica que a és fàcticament fals; al meu entendre no ha de recomanar-se aquest ús).

N'hi ha ha prou amb una lleugera reflexió per adonar-se que la classe dels enunciats naturalment necessaris, N, no solament comprèn la classe de tots els enunciats que -de la mateixa manera que succeeix amb les veritables lleis de la naturalesa- és possible descriure intuïtivament com aquells que no queden afectats per canvis de les condicions inicials, sinó també tots aquells enunciats que se segueixen de veritables lleis universals de la Naturalesa, o de teories estructurals sobre el món. Entre aquests hi haurà enunciats que descriuran un conjunt perfectament definit de condicions inicials: per exemple, uns que tinguin la forma, «si en aquest matràs es barregen hidrogen i oxigen a la temperatura ordinària i a una pressió de [math]\displaystyle{ 1.000g/cm^2 }[/math], ..., llavors...». Si els enunciats condicionals d'aquest tipus són deduïbles de veritables lleis naturals, llavors la seva veritat serà invariant respecte a tots els canvis de condicions inicials: o bé aquestes se satisfaran, i el conseqüent serà veritable (i, per tant, tot el condicional), o bé aquestes condicions (inicials) expressades en l'antecedent no se satisfaran, i seran, per tant, fàcticament falses («contrafàctiques»); i, en tal cas, el condicional serà veritable satisfent-se d'una manera buida.

La lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 405-406.