Empíric

(del grec ἐμπειρικῶς, empeirikós, basat en l'experiència, de en-, en i peirao, experimentar)

Etimològicament, basat en la sola experiència, com el saber dels antics metges, que es denominen a si mateixos empeirikoi -empírics-, per oposició en saber que prové d'un coneixement teòric o de base racional. L'ús actual conserva aquesta referència a l'experiència, a l'experimento o als fets; es diu també fàctic, o factual, per exemple quan parlem de ciències empíriques o ciències fàctiques. Empíric, en l'àmbit epistemològic, és el que aconsegueix pels sentits en oposició al que es comprèn, o aconsegueix, mitjançant la raó. En Kant, el coneixement possible només a posteriori, mitjançant l'experiència; el donat a, i rebut per, la ment. (veg. citació)