Accident, fal·làcia de l'

Fal·làcia o sofisma que consisteix a tractar una propietat accidental d'una cosa com si fos una propietat essencial, o bé a aplicar una llei o un principi general precisament al que és la seva excepció o a aquells casos en què no es donen les condicions normals en què aquella llei o principi general es compleix.

En el següent raonament es comet aquesta fal·làcia, perquè es confon l'accidental amb el substancial:

«A Carme li agrada menjar els ous frescos que les seves gallines li ponen cada dia; les gallines ponen ous crus; per tant a Carme li agrada menjar ous crus».

Si algú argumentés que, segons la llei de la inèrcia, tots els cossos tendeixen a moure's en línia recta i que, per tant, pot deixar de pedalear en la bicicleta per aconseguir determinat punt llunyà d'arribada, comet també la mateixa fal·làcia, ja que pretén aplicar la llei de Newton en condicions diferents a aquelles en les quals es compleix.

Perquè, com il·lustra aquest cas, s'aplica malament una regla general sense tenir en compte la deguda excepció a la mateixa, o sense tenir en compte la clàusula ceteris paribus, es diu també fal·làcia del secundum quid.