Esotèric

(del grec έσώτερος, de éso o eiso, cap a dintre)

Es diu d'aquelles doctrines o ensenyaments destinats a ús intern dels quals són membres d'una escola o secta, contraposant-se a les exotèriques (del grec exo, cap a fora), que són doctrines destinades al públic. Aplicant aquests termes a la bibliografia antiga, es diu que les obres d' Aristòtil són de caràcter esotèric, puix que estaven destinades als alumnes del Liceu, a diferència de les de Plató, destinades a la divulgació. Doctrines esotèriques existien també entre els pitagòrics i altres escoles filosòfiques.

Quan a més de les doctrines l'ocult i secret són les pràctiques, es parla d' «esoterisme». Hi ha esoterisme en les antigues religions mistèriques, en la màgia, en el gnosticisme, també en les seves versions cristianes, en l'ocultisme i en algunes religions orientals.