Facticitat

(del llatí, factum, fet)

El que característica a alguna cosa com un pur fet. S'interpreta, sobretot, en contextos propis de la fenomenologia i l'existencialisme, com contingència, temporalitat, historicitat. Segons Sartre, l'home ha de construir el seu propi sentit des de la seva facticitat, des del seu existir purament contingent (vegeu la citació). En sentit semblant parla Heidegger de la facticitat de l'existència humana, com a mer fet d' «estar aquí» en el temps, el sentit del qual intenta comprendre l'home. En aquests autors, la facticitat remet a l`absurd de l'existència humana.