Arquites de Tàrent



(Ἀρχύτας)

Filòsof grec pitagòric del segle IV a. de C., aproximadament de la mateixa edat que Plató, amb qui va travar amistat arran dels viatges que aquest va fer a la Magna Grècia per conèixer als pitagòrics. Per la Carta VII de Plató sabem que Arquites va ser qui va intercedir davant el tirà de Siracusa per alliberar-li en el seu tercer viatge a Sicília.

Arquites, a més d'important filòsof pitagòric, va ser un destacat governant de la seva ciutat i general victoriós en totes les batalla en les quals va participar. Els seus conciutadans van votar una llei expressa perquè pogués presentar-se com a governant set vegades seguides, en lloc del període màxim d'un any que establia la constitució de Tàrent. A més, va ser un destacat matemàtic que va resoldre el problema de la duplicació del cub (calcular l'aresta del cub el volum del qual sigui doble del d'un altre donat: problema délic, o deli, suscitat per l'encàrrec de l'oracle de Delos de duplicar el seu altar), va estudiar la harmonia musical i va ser el primer a aplicar les matemàtiques a l'estudi de la mecànica (veure text).

Va demostrar la impossibilitat d'expressar els nombres irracionals mitjançant fraccions i va desenvolupar les tesis pitagòriques sobre els nombres, constitutius de l'essència del món natural i moral. (veure cita). Sostenia una extensió infinita més enllà del cosmos plantejant la següent qüestió: «Si jo estigués en l'extrem, em refereixo al del cel i al dels estels fixos, podria allargar la meva mà o el meu bastó o no podria?». Alguns autors, com Guthrie, per exemple, sostenen que és possible que fos l'exemple d'Arquites (filòsof i governant) el que induís a Plató a considerar la tesi central de la República de la necessitat que el governant fos filòsof (veure filòsof rei).