Experiència

En un sentit quotidià, és tot saber o coneixement que aconseguim per realitzar amb certa freqüència determinats actes o haver tingut determinades percepcions. És com un saber pràctic, el que Aristòtil concedia als «homes d'experiència», en contraposició als quals posseeixen un saber teòric (vegeu el text). També es diu experiència, normalment, a tot coneixement que ens arriba a través dels sentits. Aquest és el sentit que li va donar sobretot l'empirisme, que afirma que és només per l'experiència com arriba el coneixement a l'home. El problema que planteja l'experiència així entesa, com a font de coneixement, és que tot quant es coneix mitjançant els sentits no és sinó una percepció, aquí i ara, realitzada en la consciència de l'individu sobre alguna cosa singular i subjectiu; en l'empirisme clàssic, aquests inconvenients van desembocar sovint en el fenomenisme o en l'escepticisme. Per la ciència, l'experiència és observació i experimentació, és a dir, mètode experimental (vegeu el text). L'experimentació és el fenomen provocat per l'experimentador, en condicions ideals d'observació, per confirmar o desconfirmar una hipòtesi o teoria. Només l'experiència, provocada o no, pot decidir sobre la veritat dels enunciats de les ciències empíriques (vegeu el text).