Accions

Inferència inductiva

De Wikisofia

La revisió el 23:20, 20 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "argumento" a "argument")

Inducció. L'oposada a la inferència deductiva, i que no es caracteritza, al contrari que aquesta, per ser una argumentació vàlida, que fa veritable la conclusió. En una inferència inductiva, la conclusió es recolza en les premisses, però aquestes en el millor dels casos només la fan probable.

De

(1) «Tots els corbs són negres» i
(2) «a la teva casa tens un corb» és possible inferir vàlidament que
(3) «el corb que tens a casa és negre».


Però la premissa (1) no és absolutament certa: ha estat obtinguda per generalització després d'una acurada i continuada observació de casos repetits en els quals es presenten corbs negres, és a dir, per inducció, o inferència inductiva.

La repetició de casos de «corbs negres» observats fins al present, per molt probable que faci la propera observació d'un corb també negre, no fa que tal observació sigui certa.

Des de sempre la inferència inductiva es fonamenta en la confiança de la ment humana en la uniformitat de la naturalesa: en la creença en què el que ha succeït fins a aquest moment no és més que un cas particular d'una llei general de la naturalesa que no admet excepció alguna; per tant, el futur haurà de conformar-se al passat. Ja Hume va fer veure la debilitat d'aquesta manera de raonar: un raonament circular de fet, ja que la nostra confiança en la uniformitat de la naturalesa no pot aconseguir-se més que per la mateixa inducció.

Russell va exemplificar la debilitat d'aquesta creença recordant que l'home que dóna cada dia de menjar al pollastre al final acaba retorçant-li el bescoll, amb el que trenca definitivament la confiança que l'animal hagi pogut posar en una suposada uniformitat dels fenòmens. Per això s'afirma que la inferència inductiva només genera coneixement probable i, en alguns casos, gairebé cert.

El fonament en què sol recolzar-se la inferència inductiva es denomina principi d'inducció. El positivisme lògic, per obra sobretot de Carnap i Reichenbach (veure cita), va intentar desenvolupar una lògica inductiva, en què pogués fonamentar-se l'ús de les generalitzacions que es fan a partir de l'experiència.