Immanència, immanent

(del llatí inmanere, quedar-se en)

Característica, oposada a la transcendència i al transcendent, de tot allò que se situa a l'interior del món o dins del límit de l' experiència humana. Quan s'oposa explícitament al transcendent, subratlla que no existeix un ordre de coses diferent, que estigui més enllà o per sobre del que es denomina univers. Per a Spinoza, per exemple, Déu és immanent a l'univers (veure cita).

Quan immanència s'oposa a transitivitat, significa que l'acció d'una causa, o d'un fenomen, roman en ells mateixos; no és transeünt (veure cita). La vida, per exemple, és un fenomen immanent.