Mirall, estadi del

Fase primordial en el procés d'identificació del subjecte, formulada per Lacan en 1936 i reelaborada en l949. En aquesta etapa el nen esbossa un tipus d'identificació basada en una relació específica amb la mare i és el moment formador de la funció del jo (je). La identificació primordial del nen amb la imatge del seu propi cos posa fi a la vivència denominada per Lacan «fantasia del cos fragmentat». Aquesta conquesta d'una primera fase de la identitat a través d'una imatge pressuposa un tipus d'alienació fonamental que determinarà el «desconeixement crònic» que aquest jo no deixarà de mantenir amb si mateix.

Aquesta experiència s'organitza en tres temps:

1) La seva imatge com alguna cosa aliena, com un altre.

2) L'altre del mirall com a imatge, no com ser real.

3) Dialectització de les dues etapes precedents: convicció que és només una imatge i que és la seva (veure text).