Doxa

Plató

(del grec δόξα, doxa, procedent del verb δοκἑω, dokeo, opinar, creure) Es tradueix per opinió. L'opinió o doxa és una creença que pot sostenir-se més o menys motivadament però que no ofereix proves ni garanties de la seva validesa (no està demostrada) i, per tant, pot estar sotmesa a discussió i a dubte. Entre els grecs designa el coneixement que no posseeix les característiques del veritable saber, que és la (ἐπιστήμη) episteme. Parmènides ho oposa a la via de la veritat, com a via falsa que es recolza en opinions dels mortals, «d'aparença versemblant» (veure text). Plató considerarà que la doxa és el tipus de coneixement insegur i incert que correspon al món visible, a diferència del coneixement científic ( episteme) i del coneixement racional del món de les idees en general (noesis). Per això, distingeix clarament entre l'autèntica gnosi o episteme que es remet al món de les idees i la doxa que només aconsegueix el món de l'esdevenir.

En la metàfora de la línia, subdivideix aquest coneixement aparencial en eikasia (εἰχασία), l'objecte del qual són les imatges de les coses, i pístis (πίστις), l'objecte del qual són les coses sensibles (veure text). En general, el coneixement es correspon amb l'ésser i la ignorància amb el no ser, mentre que l'opinió ocupa un lloc intermedi (μεταξύ) entre tots dos extrems, i es correspon amb l'esdevenir (veure text).

Aristòtil també entén per opinió un coneixement o creença més o menys fundat, però canviant i sense garanties de veracitat.