Juan David García Bacca



Filòsof espanyol, nascut a Pamplona, veneçolà per naturalització, va estudiar en Lovaina, París, Munich i Zurich, no només filosofia, sinó també física i matemàtiques, i es va doctorar a Barcelona. Va ser professor de Filosofia de les Ciències i Lògica Matemàtica -ciència de la qual és considerat introductor a Espanya- a la universitat de Barcelona (1932-1939) i, durant el seu exili a Hispanoamèrica, per causa de la guerra civil espanyola, professor a Mèxic, Quito i Caracas; va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de Caracas, de l'Institut Internacional de Filosofia i de la Societat de Filosofia Alemanya i, en 1985, li va ser concedida la medalla d'or de la Universitat de Barcelona. Va ser un dels filòsofs de major relleu de l'anomenada «generació de l'exili». Inicialment interessat per la lògica i la filosofia de la ciència i l'activitat científica en general, dedica a aquests temes les seves primeres obres (Introducció a la lògica matemàtica, 1926; Elements de filosofia de les ciències, 1940), encara que l'atenció a la ciència la manté al llarg de tota la seva obra filosòfica (Antropologia i ciències contemporànies, 1962; Història filosòfica de les ciències, 1963).

La seva obra més significativa és Metafísica natural estabilitzada i problemàtica metafísica espontània (1963): en ella presenta una nova metafísica del món «artificial» en què es troba l'home, que no és merament interpretativa, com l'és la tradicional, sinó transformadora de la realitat (que distingeix en món natural, artificial i artificioso); aquesta metafísica és concebuda com un esdeveniment que canvia les coses, i la denomina «projecte metafísic», que el seu objectiu no és un altre que posar tot (ens) en estat de ser. Segons el parer de J. Luis Abellán, la principal aportació filosòfica de l'autor és la seva «crítica de la raó econòmica», que interpreta el món com un mercat, que es transforma per acció del pensament i de la creativitat humana; una metafísica, per tant, que integra la realitat econòmica (veure text).

Les seves obres es caracteritzen per un peculiar estil literari, amb abundància de neologismes, que recorda -i segons alguns supera- l'estil de Ortega y Gasset.

Veure filosofia llatinoamericana.

• Bibliografia:Obres principals de Juan David García Bacca