Cita de Tomàs d'Aquino 3
De Wikisofia
La revisió el 21:40, 1 abr 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Jorcor ha mogut Recurs:Cita de Tomás d'Aquino 3 a Recurs:Cita de Tomàs d'Aquino 3: Text de reemplaçament - "Tomás" a "Tomàs")
És d'advertir que els accidents sobrevenen a la substància per un cert ordre. Primer sobrevé la quantitat, després la qualitat, després les «passions» i el moviment. Per aquest motiu es pot pensar que la quantitat està en el seu subjecte, la matèria, abans de pensar en ella les qualitats sensibles, de les quals rep la denominació de matèria sensible. I així, en el seu concepte essencial la quantitat no depèn de la matèria sensible, sinó només de la matèria intel·ligible. La substància, de fet, desapareguts els accidents, ja no és cognoscible més que per l'enteniment, ja que les potències sensibles no arriben al coneixement de la substància. De tals objectes abstractes tracta la matemàtica, que estudia les quantitats i el que és inherent a elles, com les figures i coses similars.
Tomàs d'Aquino, Comentari al llibre sobre la Trinitat, de Boeci, c. 5, a.1 (en C. Fernández, Els filòsofs medievals. Selecció de textos, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol.1, p. 308). |
Original en castellà
Es de advertir que los accidentes sobrevienen a la sustancia por un cierto orden. Primero sobreviene la cantidad, luego la cualidad, después las «pasiones» y el movimiento. De ahí que se puede pensar que la cantidad está en su sujeto, la materia, antes de pensar en ella las cualidades sensibles, de las cuales recibe la denominación de materia sensible. Y así, en su concepto esencial la cantidad no depende de la materia sensible, sino sólo de la materia inteligible. La sustancia, de hecho, desaparecidos los accidentes, ya no es cognoscible más que por el entendimiento, ya que las potencias sensibles no llegan al conocimiento de la sustancia. De tales objetos abstractos trata la matemática, que estudia las cantidades y lo que es inherente a ellas, como las figuras y cosas similares.
Tomás de Aquino, Comentario al libro sobre la Trinidad, de Boecio, c. 5, a.1 (en C. Fernández, Los filósofos medievales. Selección de textos, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol.1, p. 308).