Descartes: la intuïció
De Wikisofia
La revisió el 13:43, 5 set 2015 per Sofibot (discussió | contribucions)
Entenc per intuïció no el testimoniatge fluctuant dels sentits, o el judici fal·laç d'una imaginació que compon malament, sinó la concepció [conceptus] d'una ment pura i atenta tan fàcil i diferent, que en absolut quedi dubta alguna sobre allò que entenem. [...] Així cadascun pot intuir amb l'esperit que existeix, que pensa, que el triangle està definit només per tres línies, l'esfera per una sola superfície, i coses semblants que són més nombroses del que creu la majoria....
Reglas para la dirección del espíritu, Regla III (Alianza, Madrid 1984,p. 75-76) |
Original en castellà
Entiendo por intuición no el testimonio fluctuante de los sentidos, o el juicio falaz de una imaginación que compone mal, sino la concepción [conceptus] de una mente pura y atenta tan fácil y distinta, que en absoluto quede duda alguna sobre aquello que entendemos. [...] Así cada uno puede intuir con el espíritu que existe, que piensa, que el triángulo está definido sólo por tres líneas, la esfera por una sola superficie, y cosas semejantes que son más numerosas de lo que cree la mayoría....