Aristòtil: la matèria com a substrat primer
De Wikisofia
La revisió el 10:19, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la matèria com a substrat primer|Idioma=Español}} En cert sentit la matèria es destrueix i es ge...».)
En cert sentit la matèria es destrueix i es genera, en un altre no. Perquè, considerada com allò «en el que», en si mateixa es destrueix (doncs el que es destrueix, la privació, està en ella); però considerada com a potència, en si mateixa no es destrueix, sinó que necessàriament és indestructible i ingenerable. Perquè si arribava a ser, hauria d'haver-hi primer alguna cosa subjacent de la qual cosa, com el seu constituent, arribés a ser; però justament aquesta és la naturalesa de la matèria, doncs anomeno «matèria» al substrat primer en cada cosa, aquell constitutiu intern i no accidental de la qual cosa alguna cosa arriba a ser ; per tant hauria de ser abans d'arribar a ser. I si es destruís, arribaria finalment a això, de tal manera que s'hauria destruït abans que fos destruïda.
Quant al principi segons la forma, si és un o molts, i què és o què són, és tasca pròpia de la filosofia primera determinar-ho amb precisió, raó per la qual es deixa per a aquesta ocasió. [...]
| Física, 192a 25-37. (Gredos, Madrid 1995, p.121). |
Original en castellà
En cierto sentido la materia se destruye y se genera, en otro no. Porque, considerada como aquello «en lo que», en sí misma se destruye (pues lo que se destruye, la privación, está en ella); pero considerada como potencia, en sí misma no se destruye, sino que necesariamente es indestructible e ingenerable. Porque si llegase a ser, tendría que haber primero algo subyacente de lo cual, como su constituyente, llegase a ser; pero justamente ésa es la naturaleza de la materia, pues llamo «materia» al sustrato primero en cada cosa, aquel constitutivo interno y no accidental de lo cual algo llega a ser ; por lo tanto tendría que ser antes de llegar a ser. Y si se destruyese, llegaría finalmente a eso, de tal manera que se habría destruido antes de que fuera destruida.
En cuanto al principio según la forma, si es uno o muchos, y qué es o qué son, es tarea propia de la filosofía primera determinarlo con precisión, por lo que se deja para esa ocasión. [...]