Leibniz: el principi de raó suficient
De Wikisofia
La revisió el 10:18, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: el principi de raó suficient|Idioma=Español}} Els nostres raonaments es funden en dos grans principi...».)
Els nostres raonaments es funden en dos grans principis. Un és el de contradicció, en virtut del com jutgem fals el que tanca contradicció, i veritable el que és oposat a, o contradictori amb, la falsedat. L'altre és el de raó suficient, en virtut del com considerem que no pot trobar-se cap fet veritable o existent ni cap enunciació veritable sense que hi hagi una raó suficient perquè sigui així i no d'una altra manera, tot i que aquestes raons ens puguin resultar, en la majoria dels casos, desconegudes.
Monadología, § 32 (Pentalfa, Oviedo 1981, p. 101-102). |
Original en castellà
Nuestros razonamientos se fundan en dos grandes principios. Uno es el de contradicción, en virtud del cual juzgamos falso lo que encierra contradicción, y verdadero lo que es opuesto a, o contradictorio con, lo falso. El otro es el de razón suficiente, en virtud del cual consideramos que no puede hallarse ningún hecho verdadero o existente ni ninguna enunciación verdadera sin que haya una razón suficiente para que sea así y no de otro modo, aun cuando esas razones nos puedan resultar, en la mayoría de los casos, desconocidas.