Exemple lògic de Thomas sobre sil·logismes
De Wikisofia
La revisió el 10:13, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Exemple lògic de Tho...».)
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia
El personatge prudent, posem per cas un pare, delibera de la següent manera:
A. El bon sil·logisme
Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol
Això és alcohol
_______________________
Prenc la decisió de no beure
[...] L'home acrático contempla dos sil·logismes que comparteixen la premissa menor. Recordem el bon sil·logisme, A, i afegim el B :
B. El mal sil·logisme
Beure alcohol és agradable
Això és alcohol
_______________________
Bec o intent beure
La persona feble de voluntat accepta en general la premissa major del bo sil·logisme, «Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol». Però sota la força del seu desig de plaer junta la premissa menor, comuna a tots dos sil·logismes, amb la premissa major del mal sil·logisme. I, en conseqüència, beu (o intenta beure).
________________________________
G. Thomas, An Introduction to Ethics. Five Central Problems, Duckworth, Londres-Indianapolis/Cambridge 1994, p. 171-172.|Cita=true}} Plantilla:Propietat