Exemple d'ambigüitat lògica
De Wikisofia
La revisió el 10:22, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Exemple }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Exemple d'ambigüitat lògica...».)
La revisió el 10:22, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Exemple }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Exemple d'ambigüitat lògica...».)
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia
L'ambigüitat lògica prové de les diverses maneres de simbolitzar (pròpiament amb ajuda de la lògica modal) aquestes frases semànticament ambigües (sobretot pel problema de l'abast dels operadors lògics: quantificadors i operadors modals). Així, la frase citada pot interpretar-se també de dues maneres:
- «Hi ha un i només un x que envia flors a Anna cada 23 d'abril i Anna creu que x és el seu company d'escola»; o bé:
- «Ana creu que hi ha un i només un x que li envia flors cada 23 d'abril i que aquest x és el seu company d'escola».
En (1) la interpretació és de re, i el significat de la frases és que Anna sap qui li envia flors i d'ell suposa que el seu company d'escola.
En (2) la interpretació és de dicto, i el seu significat és que Anna suposa ambdues coses. Plantilla:Propietat